‘Els homes i el dies’: un gran diari de soledat, safareig, i narcisisme gais.

una ressenya literària de Na Pai 

 

1515929589_734458_1515929721_noticia_normal.jpgEs tracta d’una novel·la basada en el diari personal del mateix David Vilaseca al llarg d’uns 20 anys de la seva vida. Bàsicament narra les seves molt diverses relacions sexoafectives amb molt de detall i profunditat. De les relacions més profundes, extenses i romàntiques fins les més sòrdides i superficials en els lavabos públics londinencs. És un autèntic curs intensiu sobre amor, desamor i folleteig.

 

És un llibre que m’ha atrapat moltíssim i no únicament perquè sigui literatura catalana gai, que per cert, ja us dic ara que n’és la seva més gran obra. En primer lloc perquè m’encanta el safreig i l’anàlisi de les relacions sexoafectives i costa trobar un relat tan detallat, sincer i planer sobre les intimitats sexoafectives d’algú. M’encanta la seva gran capacitat introspectiva de disseccionar i exposar d’una forma tan clara i amena les seves relacions. També sospito que es deu al seu extrem to tràgic, ja que no puc evitar sentir me atret per la truculència, potser per voler saber-ne tots els detalls i així intentar no repetir jo les mateixes fatalitats. Suposo que també es deu al fet que sempre fa sentir bé veure que no estàs tan malament al comparar-te amb algú que es troba al fons del pou.

Tanmateix, no crec que la seva vida fos tan tràgica com se’n desprèn del llibre. Utilitzava el seu diari personal per desfogar-se i exorcitar les seves misèries amb les quals hi connecto molt perquè al capdavall són emocions i pensaments que jo també tinc en moments puntuals. Per això tot el diari té un to tan dramàtic, les coses bones de la vida no li semblaven tan interessants de psicoanalitzar ja que eren coses que no feia falta arreglar. De fet, ho acaba reconeixent quan diu que “els periodes feliços no es viuen sinó que s’enyoren quan ja han passat. La felicitat val més deixar-la sempre sense representar.” Això ho deia l’any 2001, és irònic veure com els nens que van néixer llavors ara estiguin tan obsessionats en representar la seva felicitat a Instagram.

 

Petits i perdonables spoilers a continuació:

També cal destacar el seu to tragicòmic. M’he divertit molt llegint les seves manies, peripècies i calamitats. Em flipa que als anys 90 algú tan culte com ell seguís fent cas tan apassionadament de les teories desfasades de Freud, la qual cosa també resulta força tragicòmica. Haig de reconèixer que m’ha generat aversió el seu extrem individualisme, narcisisme, egoisme, i esnobisme sense complexes. Tot i que valoro la seva sinceritat, em tira molt enrere el fet que s’acomodi i acontenti en aquesta trista i grisa soledat, la qual no deixa de créixer i créixer a mesura que es fa gran. Especialment quan abandona les relacions sexoafectives (frustrat pel fet que cada cop li costa més lligar amb cossos joves), l’únic genuí interès que li quedava per connectar amb altres éssers. Potser per això el segon llibre perd interès, perquè a part de les molt interessants memòries d’infància, ja no hi ha pràcticament relacions per narrar i es limita a fer ressenyes culturals. D’aquí que quan alguna amiga gai em mostra conductes despreocupadament individualistes o antisocials, li dic amb afecte que s’està “vilassecant”.

Em deixa frapat que algú tan introspectiu, tan obsessionat en psicoanalitzar-se fins al més mínim detall de la seva vida no es qüestioni ni un sol moment perquè no va ser capaç de perdonar el Josh, especialment tan bon punt ell mateix va començar a ser igual de promiscu que ell i, per tant, podia empatitzar perfectament amb ell. Pel contrari, va preferir seguir recreant-se en enyorar-lo i odiar-lo d’una forma malaltissa durant anys i anys.

Acabo amb una desoladora cita que podria resumir el llibre sencer:

“Estimo les persones que he perdut i amb les que tinc o podria tenir al meu costat em sento més sol que sense les altres.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s