SERAFÍ

per Na Pai

 

Dimarts 17 de gener de 2017

Primera cita.

Normalment, a la que em poso una mica calenta, em faig una palla i llestos. Així m’estalvio la tortuosa experiència de passar hores intentant quedar amb algun perfil de grinder 1 que em faci el pes -sense cap garantia d’acabar-lo trobant-! Però ahir dimarts, després d’uns quatre mesos de sequera, vaig aconseguir acumular prou líbido per destinar tot l’esforç i temps necessaris per quedar amb algú sense cap altra expectativa que refregar una estona el meu cos amb el seu.

Ja us dic que no vaig tenir en compte cap més criteri que l’estrictament físic a l’hora de seleccionar-lo com a parella sexual. Ni tan sols vaig valorar el seu atractiu facial ja que la foto de cara del seu perfil era mig borrosa. Em va passar una foto amb el cap tallat on mostrava el seu cos nu, em va agradar, i amb això en vaig tenir ben bé prou -aquí em ve una antiga frase sàvia de la Tieta: “hi ha qui ignora el cos i hi ha qui ignora el cap”-.

Vam quedar al pis dels seus pares (suposo que a aquestes alçades ja a ningú li estranya que algú que ronda els 30 segueixi vivint a casa els pares). Però no us penseu que fou fàcil arribar-hi ja que no em va facilitar directament la seva adreça o ubicació. Té un sofisticat i surrealista sistema de seguretat per preservar el suposat anonimat del seu pis: em va organitzar una gimcana pel seu barri d’edificis franquistes. Em trucava dient-me un lloc on havia d’anar i quan hi arribava em tornava a trucar per a comunicar-me les pistes per arribar al següent lloc. Al cap de quatre trucades vaig aconseguir arribar al seu carrer on finalment em va dir el número del pis. Es veu que havia tingut algun conflicte amb algun personatge del grinder i a partir d’ara vol mantenir en secret la seva adreça. És cert, era evident que la seva estratègia de privacitat era totalment ineficaç i absurda, i que a partir d’aquell moment hagués pogut sospitar que alguna peça patinava i molt. Si tot i així vaig seguir la gimcana fins al final és perquè m’ho vaig prendre amb molta conya i certa intriga que enganxa -i, perquè negar-ho, pensar amb el cul i la polla m’enterbolia una mica la ment-.

El tio em va rebre vestit únicament amb bata de boatiné i mitjons llargs apujats fins als genolls.Portava un pentinat ultra-quillo, com un tupé engominat i afilat i la resta rapat al zero. Entrats a la seva habita, es va treure la bata i vaig descobrir-li un cos totalment desplomat, (depilat de dalt a baix). Vam estar xerrant una estona i prou bé. Deia que feia exactament 45 dies que ho havia deixat amb el nòvio i que des de llavors no follava, així que, si quedava amb ell, havíem de follar sí o sí. La seva actitud de “machito” l’extrapolava perfectament al llit on exercia el complet domini, utilitzant-me com si fos poc més que un dildo amb potes. Potser el més insofrible fou escoltar els seus comentaris típics de sobrat rotllo “què, et posa això eh?” o “ja veuràs, a mesura que anem quedant provarem noves postures…” i jo li contestava mentalment dient-li “AHAAA”, amb tota la ploma més malèfica del món. Bé, tot això era palla, el més interessant i emocionant fou en acabat, ja vestit i a punt per marxar, sona el timbre… és sa mare!! El cas és que havíem quedat d’estranquis en una hora molt concreta de mig matí en què la seva mare surt a fer la compra, però resulta que va tornar abans d’hora i no podia entrar perquè el Serafí havia deixat la clau posada per dins. Em vaig haver d’amagar a la seva habita mentre la mare li preguntava amb to agre i rabiós: “-perquè has deixat la clau posada per dins?” Ho va repetir 3 cops i un tens silenci fou la única resposta. Vam haver d’esperar una estona a que la mare es quedés ben distreta en una habitació adjacent per poder marxar corrents i de puntetes sense que em veiés.

1 Utilitzo el terme “grinder” genèricament per referir-me a qualsevol aplicació de cites.

El sexe ha sigut el menys interessant de tot plegat, però em segueix meravellant el seu poder per acostar-me a personatges inaudits, fer-me viure noves i inoblidables experiències com la d’ahir.

 

Dimarts 31 de gener de 2017

La trucada fatídica

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s