Desapparèixer

de Narcolea de l’Upper

 

Estimada, ara ja fa dies que et vaig treure de la meva vida. Saps que el pas no va ser fàcil ni senzill. Em venien totes les pors. Com seria la vida després de tu? La incertesa m’espantava però necessitava allunyar-me de tu. A la nostra relació sonava una música tan addictiva com tòxica.

Al principi em feia vertigen. Com m’ho faria en les nits tòrrides sense la teva companyia? Em veuria obligat a tornar a trucar a vells amics i buscar nous espais de relació.

I els espais buits? Què faria ara amb tot aquella quantitat ingent d’hores que et dedicava? Una vida sense tu em podria dur a l’aïllament, a l’ostracisme marica? Estava cagat, t’ho confesso.

I no et negaré també que durant uns dies vaig tenir la temptació de tornar a tu. Mirava el mòbil i deia, què faig?

T’he de dir que vist amb la perspectiva necessària que dóna el pas del temps, sort que no ho vaig fer.

He recuperat el bon costum de veure els amics per prendre una birra, de sortir de nit, de visitar parcs i centres comercials, de cuidar-me i fer cures i quan visito una nova ciutat ja no estic pendent de tu tota l’estona sinó de fruir del lloc i del què hi passa. Fins i tot he descobert la sauna del gimnàs. Un luxe en els temps de pantalla LCD que corren, tu.

De fet el canvi ha estat radical, és com si m’hagués alliberat d’una droga, que et regala plaer a un preu alt de dependència d’ella. Has hagut de desapparèixer per adonar-me que la meva vida i les meves relacions sexoafectives giraven al teu entorn. Ja sé que, ni que fos de forma inconscient, aquella situació la provocava jo, no et culparé a tu ara.

Han passat les setmanes, els mesos i la vida sense tu és més tendra, més humana, més real. Ja queden ben lluny aquells teus missatges constants de buidor extrema: 

Hola” 

                              “Què tal?” 

Bé!” 

                             “Tu?” 

Bé també, d’on ets?” 

                             “D’aquí” 

Guai, estem a prop”

                             “Sí” 

I vius sol?” 

                             “ No, comparteixo” 

Vaja, doncs quina merda” 

                             “Doncs sí” 

i silenci.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s