DE PROFUNDIS

El raconet cultural per a maricultes profundes

per Mari Sàpiens

Sexe anal, nassos de patata i passarel·les

En aquest primer De Profundis us vull proposar dues lectures i un visionat. Comencem per les lectures:

‘Por el culo: políticas anales’ (editorial Egales) és un llibre publicat el 2012 per les activistes marietes Javier Sáez i Sejo Carrascosa.

por-el-culo.jpg

Suposo que totes heu sentit en alguna conversa i fins i tot en alguna assemblea l’expressió ‘que els donguin pel cul!’ i és que la penetració anal es troba en el centre del discurs social com allò horrible, dolent…El pitjor dels pitjors mals. Una pràctica execrable que només serveix per desitjar que li vagin malament les coses a algú.

És molt trist que encara avui es cregui que la penetració anal és exclusiva dels gais, com si tinguéssim un cul diferent a la resta. El plaer anal és universal i negar-ho és seguir el joc al control sexual. Cal fer del cul un lloc productiu i positiu. I aquest llibre ens pot ajudar.

‘Por el culo’ presenta un ampli i amè recorregut al voltant del cul i del sexe anal: la seva història, els seus valors, de com allò anal organitza els gèneres i les sexualitats, i de com està atrevessat per criteris de raça, de classe i de poder. Des de la complexa sexualitat anal a la Grècia Antiga fins la crisi de la sida, passant per les presons, el bareback, Freud, les lesbianes butch, els sodomites, el fist o els óssos, aquest llibre traça la genealogia d’un dels espais menys explorats per la teoria, però més transitats per la pràctica: l’espai anal.

La segoL-HOME-DESITJAT-CATALAN--i1n1211933.jpgna lectura que us recomano no és un llibre concret sinó tota una col·lecció. Fa molts anys que Ediciones La Cúpula publica els còmics de Ralf König en castellà. Pel que fa a la publicació en català, hi ha hagut dos intents: Llibres de l’Índex va publicar ja fa alguns anys ‘El condó assassí’ però no van seguir fent més traduccions. Per altra banda, l’editorial Glénat ha publicat en català el còmic més conegut de König: ‘L’home desitjat’.

Ralf König és un dibuixant de còmics alemany que retrata amb sobredosi (justificada i necessària) de sarcasme, les misèries i les peripècies de gais, d’algunes lesbianes i d’alguns heteros.

Les seves il·lustracions es caracteritzen pels nassos de patata dels personatges i el detallisme perfecte de tota la parafernàlia del món de l’ambient gai.

Però no tot és ambient, König també parla de l’activisme d’alliberament LGBTI, de la sida, de l’exili sexual dels pobles cap a les ciutats, de com n’és d’absurda la cultura de la monogàmia…I tot des d’un humor  brillant i radical capaç d’entretenir-nos i fer-nos pensar alhora.

Si t’agraden els óssos aquests són els teus còmics: pàgines i pàgines plenes de xicots barbuts i peluts que tot i ser dibuixos traspuen un erotisme d’alta intensitat. Tampoc hi falten les maricultes, els heteros avorrits, les bolleres hiperbutch i les feministes radicals.

L’autor no és gens políticament correcte. No salva ningú. Se’n fot del mort i de qui el vetlla. Però és evident que ho fa des de la paròdia intel·ligent i des d’un carinyo que inevitablement ens commourà i ens farà estar amb un gran somriure mentre llegim aquests còmics de culte. No te’ls perdis!  A diverses llibreries tenen els títols més destacats però si vols trobar-los tots et recomano que vagis a les llibreries especialitzades en temàtica LGBTI de Barcelona: Antinous i Còmplices.

I ara és el torn del visionat: Has de veure la sèrie ‘Pose’. No és una recomanació. És una ordre.

p07363w6.jpg

‘Pose’ s’ubica a la Nova York de finals dels vuitanta en el cor de la comunitat que es va crear al voltant de la cultura del Ball (Ball culture) en què dones trans i gais competien en pistes de ball ja sigui en passarel·les on les participants imitaven els clitxés de la societat que les discriminava o en demostracions de voguing ballant com si estessin posant en una sessió de fotos d’una topmodel. Moltes de les ballarines i ‘models’ s’agrupaven en Cases dirigides per ‘Mares’ que acostumaven a ser dones trans que acollien altres dones trans més joves i gais que els havien fet fora de casa.

La subcultura del Ball va començar com un concurs de bellesa on els homes, sobretot blancs, es disfressaven de drag i organitzaven fashion shows. Les drags negres rarament hi participaven i quan ho feien s’havien de maquillar per semblar més blanques. No va ser fins que la drag Crystal Labeija va perdre un  Ball per ‘veure’s massa negra’ que les coses van començar a canviar. Labeija va reinventar les Balls creant la seva pròpia casa i organitzant concursos on les negres i les llatines no haguessin de semblar blanques. De seguida també s’hi van afegir les dones trans i els homes blancs van deixar de ser majoria. Més tard s’hi incorporarien també lesbianes que s’autoparodiarien en competicions per saber qui és la més butch (camionera).                                  

Però tornem a la sèrie. ‘Pose’ consta d’una primera temporada de 8 capítols que podem veure a HBO (i segurament en alguna web pirata) i amb una segona temporada prevista que aviat es començarà a rodar.

Us recomano que tant si veieu la sèrie soles com acompanyades, ho feu amb la mateixa intensitat i parafernàlia amb què els heteros miren un partit de futbol però canviant les birres per còctels amb molta grosella, les samarretes del Barça per algun drapet ben travesti i els grunyits neandertals per xiscles ben aguts. Apagueu els mòbils i mireu la pantalla del televisor atentament (sí, s’ha de veure a la tele, no val una tauleta o un ordinador…digueu-me marieta vella, no m’importa). L’intro ja és tota una festa que ens ajuda a connectar amb la trama i amb la nostra feminitat. A cada capítol escoltem a la introducció aquestes paraules del personatge de l’Speaker dels Balls i que us animo a repetir cridant i gesticulant amb molta ploma: ‘La categoria és: Viu! Llueix-te! Posa!’. 

Després posa’t còmode i gaudeix dels personatges, dels diàlegs amb sentències per emmarcar, de les peripècies per aconseguir vestits, dels Balls…També hi ha moments més dramàtics i és que eren anys en que l’epidèmia de la sida feia estralls i la precarietat i la discriminació colpejaven fort a la comunitat desviada. Riures i plors. Així era i és la nostra vida. I sempre ballant, construint els nostres refugis i desafiant la cisheteronorma. 

Si has tingut un dia de merda aguantant heteros , ‘Pose’ és un bon bàlsam. T’ho ben asseguro.

      

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s