El Grinder xungueja fort, un article de Na Pai

Des d’aquest blog us anirem penjant alguns dels articles destacats del fanzín La Lloca per tal de que arribin a mes gent. No obstant, us animem a adquirir la nostra publicació completa i en format paper en les presentacions que estem fent del primer número o en els punts de venda (Barcelona: Llibreria Antinous, Llibreria Còmplices, Ciutat Invisible, Llibreria Calders i Sex-shop gai Sestienda. Lleida: seu de Colors de Ponent).

Comencem per un article de la Na Pai: ‘El Grinder xungueja fort’.

El Grinder xungueja fort 

Per Na Pai

Foto enviada per Àlex

Malgrat el tòpic que estem al Grinder amb l’únic objectiu de buscar sexe i les habituals burles a qui pretengui trobar-hi amor, sembla ser que la majoria dels seus usuaris som com putes (però sense el “com”) desitjoses i esperançades de trobar algú que ens enamori, algú amb qui mirar Netflix arraulides al sofà, algú que recordi el nostre aniversari sense notificacions de Facebook, algú que ens tregui de la mala vida fent-nos desinstal·lar aquesta satànica aplicació (malgrat ens la tornem a instal·lar a la primera discussió de parella).

 

 

image2

Gràfic 1. Enquesta realitzada per grabhim.net a 4000 gais

No he vingut aquí a moralitzar sobre l’ús pecaminós i promiscu de les aplicacions de folleteig ni pretenc ser hiperbòlica amb les seves presumptes nocivitats, sols procuro ser realista amb alarmants dades contrastades que confirmen una forta intuïció que solem sentir quan hi estem ficades: el Grinder xungueja fort. S’ha de dir: el Grinder és l’aplicació que ens fa sentir més infelices. Entre altres, és degut a que és una de les aplicacions que genera més addicció i ens atrapa més temps vital. Ho aconsegueix fent servir el mateix truc que utilitzen les màquines escurabutxaques: oferir-nos recompenses en intervals imprevisibles. Si el Candy Crush ja enganxa, amb recompenses merament simbòliques que sols existeixen dins del mateix joc, imagineu-vos el Grinder, que ens ofereix potencials recompenses en el món real: SEXE. Qui més qui menys, totes hem aconseguit algun cop algun polvo de gran qualitat a través del Grinder. Doncs bé, no us considereu afortunades per aquests pocs polvos de gamma extra, són aquests mateixos polvos que ens encadenen hores i hores a les pantalles esperant il·lusòriament repetir la jugada d’un moment a l’altre.

image1
Gràfic 2: Estudi realitzat per l’organització Time Well Spent i l’app Moment a partir d’una mostra de 200,000 usuaris d’apps.

Però sent realistes, hem d’assumir que el més probable és que la nostra pròxima cita ens torni a decepcionar, construint un gran castell d’expectatives que s’esfondrà al primer instant que ens desvirtualitzem—o ja a mig polvo, en comprovar que a vegades inclús amb els tios més aparentment espectaculars pot fallar la química i podem acabar tenint sexe insubstancial. És probable que malgrat no visquem ni una engruna d’erotisme, morbo o excitació (tota la part psíquica del plaer sexual), obtinguem plaer anal o genital com a consolació, el just per pensar que no tot ha sigut envà i així poder seguir a la roda buscant noves cites. També pot molt ben ser que ja estiguem de tornada de tot això i no posem més expectatives a les cites, de forma que les passem a considerar bistecs per fer volta i volta.

Una amiga em va donar un bon consell per fer front a les reiterades decepcions grinderianes: per fer-te una idea més ajustada de l’atractiu sexual d’un perfil, agafa la foto on surti més lleig i a aquesta foto, rebaixa-li un 30% del seu atractiu. Ara si, aquí tens el seu autèntic sex appeal. Què hi farem, mentre els usuaris puguem seguir elegint les fotos que pengem, serà inevitable un fort biaix vers elegir aquelles on sortim més agraciades, per més allunyades que siguin de la realitat.
El segon component clau per entendre l’alt índex d’addicció que genera el Grinder, és la gran facilitat que ens ofereix per establir relacions sexuals immediates. Especialment si combinem Grinder amb grans ciutats on hi ha gran afluència de turisme gai com Barcelona: Grinder ens proporciona un mercat sexual pràcticament infinit (en tot cas, no serem pas capaces de trobar-li els límits, cada dia i cada hora apareixen nous perfils!). Com a éssers humans no estem fets per estar exposats davant una plata amb mil tipus diferents de canapès i dir: provaré aquest i prou—els volem provar tots!! Doncs això mateix ens passa amb el Grinder, cap perfil-canapè ens saciarà del tot. Jo mateixa em sento una persona completament diferent en quant als meus hàbits sexuals quan estic a prop o lluny de les grans ciutats. Com més m’apropo a Barcelona… més calenta em poso!! No puc ignorar la idea que amb unes quantes lliscades de dits en el mòbil puc aconseguir follar amb algun home sexi que es troba a escassos metres de mi. Perquè malgastar la meva libido amb una simple i ordinària palla, podent accedir a sexe real? Si bé quan visc a la muntanya pràcticament m’oblido del sexe i del Grinder i em sento com un ermità que s’ha retirat a la vida contemplativa, impertorbable per les baixes passions, quan baixo a ciutat em sento una meuca insaciable i assedegada de sexe. Conseqüentment, em puc enganxar al Grinder durant hores, amb la tensió i dilema constants entre seguir intentant lligar amb algú interessant o bé tirar la tovallola i sucumbir a la palla.

Malgrat que algunes companyes tinguin la capacitat de fer un ús sa, moderat i equilibrat del Grinder—almenys temporalment—i que en entorns rurals sigui sovint l’únic mitjà per aconseguir sucar, cal dir que en termes generals és una aplicació ben xunguera.
Obrim el Grinder no tant per sentir-nos bé com per intentar deixar de sentir-nos malament, ansioses, soles o tristes. És un medi que ens indueix a rebutjar i ser rebutjades constantment—en un mercat sexual tan ampli, ningú es conforma amb ningú. Ens preocupem per la salut sexual i mental dels nostres camarades en la justa mesura que no interfereixi el més mínim amb la nostra gratificació sexual. Grinder ens ho facilita demanant-nos que exposem el nostre estat serològic, com si enlloc de promoure la serofòbia fos una cosa que pogués servir per lluitar contra el virus. Sols falta que implementi una casella on apuntar la nostra llista de trastorns mentals i així poder ser rebutjades amb més celeritat. Ara i adés suplim l’ànsia de connexió i intimitat amb encontres breus on ejacular-nos i oblidar-nos mútuament.

Amb tot això no pretenc menysprear el sexe casual—benvingut sia, per més fred i superficial que sigui (tampoc pots demanar peres al taronger)—el problema és que cada cop dediquem més temps a relacions virtuals, impersonals o de pur consum sexual i menys a les relacions profundes, significatives i comunitàries.

MENYS GRINDER I MÉS COMUNITAT GAI

No crec que el Grinder sigui l’origen de tots els mals, és tan sols una peça més en tot el sòrdid entramat capitalista tardà en què vivim. És sols una cara visible del creixent individualisme que vivim. La solució no és esborrar-nos el Grinder, mentre visquem en aquest medi, la majoria de nosaltres no tindrem gaire més remei que seguir utilitzant-lo per sobreviure. A voltes fantasiagem amb aplicacions de cites on l’habitual racisme, gerontofòbia, plomafòbia, grassofòbia… no hi tinguin cabuda, però cap aplicació ens salvarà de les relacions de merda que tenim. Mentre estiguem més actualitzades i tinguem un coneixement més profund de les vides i misèries dels Stark o els Lannister que de la majoria dels nostres amics gais, no podem pretendre tenir unes relacions més sanes i plenes, ni dins ni fora del Grinder.

Intentar organitzar-nos per teixir comunitat gai és una forma de començar a posar tiretes a la fuita que ens colpeja la cara amb aquest potent broll de buit existencial. Ja hi ha unes quantes propostes que s’hi encaminen com ara l’Assamblea de Mariques Llibertàries i Transfeministes, La Crida LGTBI o Atzagaia—no segueixis el seu insta, uneix-t’hi!!

Està molt bé quedar per refregar-nos de dos en dos, però també estaria molt bé trobar-nos més sovint de cinc en cinc, de deu en deu o de vint en vint i jugar, ballar, riure, empolainar-nos, pintar-nos, barallar-nos i reconciliar-nos, cuinar-nos i allotjar-nos, muntar raves o alliberar-nos espais de cruising… I sobretot sobretot: fer molt de SAFAREIG.
No safareig barat sobre Dua Lipa, Santi Vila o altres dives cèlebres, safareig sobre nosaltres, les autèntiques dives protagonistes de les nostres vides.

Pots llegir el primer número complet del fanzín La Lloca en format digital en el següent enllaç: Núm 1 La Lloca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s